En Roger estava xafardejant entre els pocs textos guardats que tenia a casa seva, la majoria que havia traduït i corregit, estaven a la biblioteca, guardats i arxivats de manera ordenada i escrupolosa, i allà guardats, hi havia totes les misses que en Roger havia cantat, totes les misses que ell amb esforç i sacrifici havia elaborat amb l’objectiu de conduir els fidels per el bon camí.
En va agafar una, la primera que havia fet, i començà a llegirles, una per una, recordant els vells temps a Barcelona com a diaca, recordant aquells diumenges de fred, calor, de núvol, aquells matins de la capital del Principat, a on tothom es congregava per anar a missa.
Eren vells temps, que en Roger trobava a faltar, sense cap mena de dubte, Barcelona havia estat la seva ciutat, allà havia conegut moltes, moltíssimes persones i fet molts amics. Llàstima, però, que els allà presents, van anar marxant cap a altres terres en busca de fortuna, un per un, però tots a l’hora, van partir cap a Aragó, València i més tard, cap a Castella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada